Resum de l'Agència Estatal de Meotorologia a la Comunitat Valenciana de les dades del mes de juliol

Ací teniu el resum del mes de juliol, les dades poden ser molt útils i així ho esperem.
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B0LEHFtxDN5kYWUyZDUyOTktMWRkYy00ZGY2LTk2ZDUtNDJhOGYzMGZiZjcw&hl=ca

De Quin color és la tardor?

Tardor amb color

La tardor, l'estació humida de les nostres contrades, també es l'estació dels bolets i  els colors càlids als arbres caducifolis, les millors mostres acolorides les representen els boscos de ribera, xops, àlbers, salzes, moreres, oms, freixes, caquis i altres arbres fruiters ens deixen una petita mostra de l'estratègia que han deprés per  sobreviure als llocs més frescos i sense quasi llum.
A la foto trobem un fong paràsit d'arbres de fulla caduca, Oudemansiella mucida que viu als troncs de faig principalment, sembla una medusa, viscosa i amb una carn fràgil de blanc immaculat.

Resum de l'Agència Estatal de Meotorologia a la Comunitat Valenciana de les dades del mes d'abril i primavera pasada.

L'AEMET com n'és habitual a la delegació territorial de la CV, ha fet aquest preuat estudi  obtingut de les dades de la primavera i el mes de juny passats, les precipitacions i les temperatures són recollides en la seua majoria per voluntaris i treballadors de l' Agència al llarg de tota la geografia. Doncs gràcies a l'AEMET i què ús siga útil d'aplicació per a tots.
http://docs.google.com/fileview?id=0B0LEHFtxDN5kNjFlYWUyZTEtNzFlZC00NjhmLTkxMTMtODM3NjkwMTI2ZWYy&hl=cahttp://docs.google.com/fileview?id=0B0LEHFtxDN5kNWFhMTNlMjYtOWM0Mi00YjI1LWE5OGItOTFmMjBhNGEwMmUy&hl=ca

Resum de l'Agència Estatal de Meotorologia a la Comunitat Valenciana de les dades del mes d'abril

http://docs.google.com/fileview?id=0B0LEHFtxDN5kMDk1NWExZTAtN2YzNi00YzRhLTkwMzAtNzIyNmRlNmIxMTEw&hl=ca&authkey=CNLtvKcC
Un dels serveis públics de l'AEMET n'és donar informació sobre les dades obtingudes al llarg del mes i fer-ne un estudi de l'evolució, a més dels pronòstics de l'oratge a nivell  local, una tasca que duen a terme un gran nombre de voluntaris i treballadors de l'Agència. He d'agrair des d'ací aquesta preuada informació, ara a l'abast d'un humil Bloc i uns grans seguidors, prompte publicarem el resum de la primavera, mentrestant gaudiu del bloc.

Encara que semble que som al mig d'una selva pluvial del tròpic, som ací mateix al barranc del Llop, a la Tosca, una font petrificant com altres més del nostre terme on els cabells de Venus, (Adianthus capillus-veneris)enfiladisses com l'heura, el lligabosc, l'arítjol, murta i altres plantes com el baladre i el bruc d'aigua, donen forma i consistència a esta formació rocosa.

Balmes d'origen calcari

 

 Les balmes o cavitats obertes com la de la foto, són pròpies de les muntanyes compostes per roques fàcilment erosionables,  com és el cas de les nostres muntanyes, i la roca calcaria que les forma, que amb el pas del temps ha anat descomponent-se tot degut el procés de descalcificació, però,hi ha un cas curiós i manifest com és el de dalt, on els sediments i les sals dissoltes a l'aigua  van dipositant-se i adherint-se per a donar formes elegants d'estalactites i columnes que pengen del sostre amb porfídia, plantant cara a la gravetat, per efecte del vent, fent així l'invers i aconseguint fer créixer  noves roques amb pareguda però diferent composició i origen per davall de les descarbonatades roques. En estos indrets hi viuen tota una mena de fauna i flora adaptada a la manca d'aigua, aquestes necessiten d'un alt index d'humitat per a viure, com són les granotes i altre amfibis, o parets verticals inaccessibles com el brúfol, xoriguer, parpalló, i  de les plantes que fora d'ací ja no les veiem a cap altre lloc com el Chaenorhinum tenellum, "pelosella de cova", endemisme propi del Massís del Caroig descrit per Cavanilles, fa uns dos-cents anys aproximadament.

L'altra primavera...

Una primavera paral·lela, a l'estiu que comencem a percebre a la terra baixa mediterrània, llueix amb unes magnífiques floracions al passar pel damunt dels 1000m d'alçada, ara mateix orquídies i pastures omplen com una catifa les muntanyes i valls de les terres de l'interior, on podem fer una jornada de fotografia ben interessant, cal dir que és enguany un dels millors anys per anar a la recerca de plantes rares amb les que omplir el nostre quadern de camp.
Mai es tard per a començar amb una guia de plantes, insectes, aus a descobrir el món que ens envolta, la natura ens sorprèn de vegades fins i tot als que treballem a la natura, esta pràctica sana de conèixer millor la natura té un efecte positiu i immediat per a tots els que la practiquen...

Ara bé, per a fer un ús del tot correcte de la metodologia  i identificació de plantes o animals, no podem posar en perill animals ni plantes, ni cap altre ésser viu, arrencar una planta pensant que hi ha moltes en lloc, de vegades pot ser una catàstrofe per a un endemisme i nosaltres no saber-ho, les orquídies per exemple, ennegreixen ràpidament al ser tallades i no té doncs cap sentit tallar-les, a més podem incórrer sense adonar-mos-en en un delicte, cal deixar aleshores la recol·lecció de banda  i passar-se'n a la fotografia o el dibuix, una pràctica aquesta, molt més respectuosa amb el medi.

Davall l'aigua, al riu Xúquer.

Al mes de maig, quan la Presa de Tous ha començat des de fa uns dies la soltada d'aigua per omplir-ne els camps d'arròs, trobem unes aigües cristallines on podem veure el fons del riu a uns quants metres de fondària, la temperatura de l'aigua està al voltant dels 10º C, una temperatura realment freda, més pròpia de rius de muntanya, la raó d'esta baixa temperatura és la suma de varis factors, per una banda tenim el volum emmagatzemat enguany, rècord per a la Presa. Aquest volum manté la baixa temperatura i aleshores el desguàs de fons de la mateixa presa, treu fora l'aigua més freda.


Aquesta davallada tan brusca de temperatura i la pujada de nivell, no beneficia en res a aquelles espècies autòctones, que necessiten d'aigües més càlides per començar a posar els ous, és el cas de la "madrilleta", "bocudeta", et., que amb la regulació dels cabdals ha vist minvada la seua població fins portar-les fins a la pràctica desaparició.
La vegetació de les vores del riu, representa un hàbitat d'excel·lent qualitat per als al·levins, ja que ací és on reben menjar des de fora i, no hi ha tant de perill de l'atac dels predadors.
Si bé l'aigua transparent ens du a creure que l'aigua és ben neta, la manca de sediments en suspensió empobreix l'ecosistema, una de les causes més preocupants pel que fa a l'estima de vida d'una presa, són les ràpides colmatacions dels embassaments. Els sediments de vegades, venen carregats amb metalls pesants com ocorre a certs embassaments espanyols com el de Flix, aigües avall de zones industrialitzades.
L'arribada de llum al fons proporciona tanmateix, les condicions òptimes per a l'establiment de comunitats de macròfits, és a dir, plantes subaquàtiques que produeixen aliment, refugi i ecosistemes que  són aprofitats per un gran nombre d'organismes. Oxigenen l'aigua i mineralitzen la matèria orgànica, donat que posen en contacte el substrat amb l'aigua.
Els més grans, i que sovint podem trobar, són els Potamogeton sp. que arriben a fer grans masses de molts metres d'alçada, però realment en són un bon grapat.

Zygaena rhadamanthus

La primavera ens regala a cada eixida sorpreses com aquesta, una papallona no massa abundant i que passarà a ser una espècie de fauna identificada a la nostra muntanya.
S'alimenta de lleguminoses com la coroneta i altres plantes semblants, al seu vol suau de flor en flor, el segueix una veloç retirada en cas de perill.
La mida petita d'aquesta acolorida palometa, aconsegueix que passe desapercebuda normalment.

Dia Internacional de la Bodiversitat

Hui 22 de maig de 2010, s'ha celebrat a tot arreu del món el Dia Internacional de la Biodiversitat, una de les activitats que s'hi duen a terme per exemple, són els anellaments d'aus. Estos anellaments ens acosten als ocells i al seu món, sorprenents són les característiques comentades pels ornitòlegs sobre les aus recollides, a més de la diversitat d'especies que hi poden conviure i, que són necesaries per mantenir amb bona salut el nostre medi. Cal afeigir-se a qualsevol grup dels voltants i a les activitats proposades per a gaudir d'eixa biodiversitat nostra per entendrer-la i millorar-la, ja que qualsevol millora va en benefici nostre.

Les activitats que fem a l'aire lliure no sempre hi són respectuoses amb el medi, l'esport de moda entre alguns amants del risc(Bici-descens extrem) es fer les sendes pols, tot i aprofitant el desnivell pronunciat que tenen les sendes. Una prova evident la trobem al Barranc de la Tosca, on hi ha llocs on ja resulta difícil posar el peu sense patir una caiguda. La quantitat de pedra solta deixa les sendes impracticables per a un gran nombre de persones i a més ha deixat la canonada de la font a l'aire lliure.
Un altre risc són els accidents, la foto parla per si mateix.
Les sendes formen part del patrimoni dels nostres avantpassats i nostre, són camins veïnals que en alguns dels casos poden tenir molts segles d'antiguitat, no deuríem aleshores intentar que no desapareguen?...

Un dels habitats escassos i ben fràgil, les cavitats com la cova de les Gralles, tenen la singularitat de tindre com a habitants assidus a les rates penades, beneficioses per als humans per ser un dels millors insecticides que existeixen, poden menjar uns 700 insectes a una sola nit, un grup d'un miler pot menjar-se fins 2 tones a l'any...
Pertanyen al grup dels Quiròpters(que vol dir mà transformada en ala), són mamífers, de fet els més propers genèticament als primats i, si que poden veure, sense colors.
La vegetació que viu en estos llocs està especialitzada en obtenir al màxim la poca llum que li aplega, les falagueres, molses i algues són especialistes en eixa funció.
Una de les conseqüències més fatals per a l'habitat protegit de les coves, es fer la visita en primavera, ja que les rates penades tenen les cries per ara.
Recordar també que totes les espècies de rates penades estan protegides i incloses en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades i, totes les cavitats de la C.V estan protegides, a més del cas de la "nostra" Cova de les Gralles declarada LIC a la Xarxa Natura 2000. Cal obtenir informació abans d'anar.

Una de les coses lligada a la primavera es el pic de pol·len que tots els al·lèrgics pateixen, bona part d'eixa crisi l'afavoreix una família en concret, la de les Graminies o Poàcies, que compta amb espècies omnipresents a tots els llocs i d'altres, escasses com aquesta Briza maxima L. , de distribució paleotropical però, rara a les nostres  terres. El nom corrent d'arracades  o "tembladeras" en castellà, fan referencia a les espiguetes en panícula que pengen duna tija llarga. Forma part de brolles seques de vora a camins i pastos secs.

Una de les plantes més rares que podem trobar en flor ara mateix, la varietat lutea de la Bellardia trixago All., llueix als prats secs del nostre entorn, més fàcil de veure és la sua germana de colors blanc i roig, que trobem com a mala herba al Pla de l'Alt per exemple.
La seua flor i els seus pels glandulosos(la fan apegalosa), fan que aquesta planta, siga fàcil de reconéixer, la seua distribució no es massa abundant, encara que localment  trobem poblacions de més de un centenar de plantes.

Les formacions calcàries lligades als afloraments d'aigües riques en carbonats calcics, conformem un dels hàbitats prioritaris de la Directiva Hàbitats per a la consecució de la Xarxa Natura 2000. L'aigua carregada amb un gran contingut de carbonats, és pobra en fosfor i nitrògens, formant així un sol pobre, però pur, que espècies com ara les molses i falagueres (l'Adiantum capillus-veneris) colonitzen. Els carbonats fixats a les tiges i entre les fulles, donen com a resultat unes roques plenes de forats, d'un valor paisatgístic de primer ordre, on altres plantes com les apegaloses Pinguicola tenen el seu lloc.

Lathyrus tremolsianus Pau o L.Pulcher J.Gay, endemisme iberollevantí, amb una flor gran, apte per al seu ús a jardineria, n'és poc abundant al nostre poble, no hi ha que confondre'l amb altres tipus de pèsols.

Iris de vida curta, es de tots els lliris el més termòfil, viu a llocs pobres i ben assolellats, l'Iris sisyrinchium L. passa inadvertit donada la curta floració, una raresa que veu reduïda la seua distribució per l'ocupació del seu hàbitat. Comparteix hàbitat amb orquídies del gènere Ophrys, pastures seques litorals.

Danaus crhysippus
Monarca africana, la papallona tigre, ja viu amb nosaltres des de fa temps, establint-se primerament al litoral mediterrani, a poc a poc a anat colonitzant les zones càlides de l'interior, on ja era habitual veure-la, és una espècie migratòria i, el fet que comente en aquestes línies és el de que aquesta papallona ha aconseguit sobreviure ja dos hiverns en estes latituds, a hores d'ara no podem assegurar la seua presència al lloc habitual,
el llarg fred d'enguany pot haver frenat l'avanç de la població resident.
La papallona tigre és un invertebrat no massa gustós per als depredadors, l'èxit aconseguit a la seua expansió se li  deu a eixe fet tant curiós.
La podrem trobar, a prop del riu i les vores dels camins de les zones més baixes, buscant sempre llocs càlids amb flors on parar-se de tant en tant.

Orchis papilionacea
Orquídia papallona

Una bellesa que escasseja, a hores d'ara només he pogut trobar una de les dues plantes que hi havien al nostre poble, segons el Catàleg Valencià de Flora Silvestre Amenaçada, l'Orchis papilionacea resta en perill d'extinció a l'annexe I de la dita normativa.
Sembla que els tubercles ja s'han cansat i potser algún dia ens sorprenga de nou amb una nova floració, això esperem. El fred ha durat més del normal enguany, la qual cosa potser la responsable, de la no floració d'enguany.
Esperem doncs.

CATÀLEG FLORÍSTIC DE SUMACÀRCER

Iris pseudacorus, lliri groc, viu a les vores del nostre riu fent una llavor molt important, com la de mantenir el caixer amb les seues tiges subterrànies i rizomes, és abundant a les sequies de la marjal, on els llauradors els planten, no ho es pas al nostre poble, on guaita amb vergonya entre canyes i senillars, sempre viu a primera línia. El coneixerem per les fulles linears llargues de color verd inclús a l'hivern, on és fàcil de reconéixer-lo entre la vegetació seca dels senillars. No hi ha cap flor com la del lliri a vora riu, amb un groc intens i nervis porprats als seus pètals.
No es una planta de jardí  i per això cal respectar-la, les nostres poblacions donaran fruit aigües avall.

CATÀLEG FLORÍSTIC DE SUMACÀRCER

 

CATÀLEG FLORÍSTIC DE SUMACÀRCER

El catàleg florístic de la muntanya de Sumacàrcer, recull informació útil per aquells amants de la natura i en especial per als estudiants que necessiten d'aquesta  per a fer treballs, relacionats amb el medi i la botànica, ara mateix està revisant-se el mateix catàleg, per a més endavant, millorar i posar al dia tota eixa informació més ampliada. Per a veure el catàleg feu clic al nom.