Guaitant la Vall Farta

Les muntanyes que envolten la Vall Farta, ja són velles i la seua silueta ens descriu la seua vida erosionada. Pertanyen al Sistema Ibèric, que travessa la Península Ibèrica en direcció NO-SE, presentant aleshores, una gran biodiversitat, tant en quant a espècies de flora i fauna, com a una rica varietat de paisatges, poblats des de ben antic pels humans.
En aquest Sistema Muntanyenc és on neix el Xúquer, el Tajo, Túria, el Cabriol, i un llarg etc, de rius i rierols que mullen gran part de la Península, de tots ells, el nostre Xúquer, és el més cabalós, i el segon d'els que desguassen a la Mediterrània ibèrica. La nostra Vall-farta, n'és filla d'aquestes muntanyes i el nostre riu, que, com un llibre gegant amb els sediments per fulles, ens parla dels processos que han sofert al llarg de la seua vida, els cims i les valls de les nostres muntanyes. Nosaltres som i serem, la part viva de la pell del gegant que dorm...
Els nostres fruits, els pobles, són del color de la pell, la verda catifa els tarongerars i, les pigues, els pobles riberencs.



Últimes acaronades

Últimes acaronades
Barranc del Llop i Argoletja, últimes corbes a prop de la muntanya, final del tram mitjà del riu i lloc de màxim cabàl del mateix. La manca de sediments afavoreix la població de macròfits amb un resultat d'aigües realment translúcides...

diumenge, 30 de maig del 2010

Davall l'aigua, al riu Xúquer.

Al mes de maig, quan la Presa de Tous ha començat des de fa uns dies la soltada d'aigua per omplir-ne els camps d'arròs, trobem unes aigües cristallines on podem veure el fons del riu a uns quants metres de fondària, la temperatura de l'aigua està al voltant dels 10º C, una temperatura realment freda, més pròpia de rius de muntanya, la raó d'esta baixa temperatura és la suma de varis factors, per una banda tenim el volum emmagatzemat enguany, rècord per a la Presa. Aquest volum manté la baixa temperatura i aleshores el desguàs de fons de la mateixa presa, treu fora l'aigua més freda.


Aquesta davallada tan brusca de temperatura i la pujada de nivell, no beneficia en res a aquelles espècies autòctones, que necessiten d'aigües més càlides per començar a posar els ous, és el cas de la "madrilleta", "bocudeta", et., que amb la regulació dels cabdals ha vist minvada la seua població fins portar-les fins a la pràctica desaparició.
La vegetació de les vores del riu, representa un hàbitat d'excel·lent qualitat per als al·levins, ja que ací és on reben menjar des de fora i, no hi ha tant de perill de l'atac dels predadors.
Si bé l'aigua transparent ens du a creure que l'aigua és ben neta, la manca de sediments en suspensió empobreix l'ecosistema, una de les causes més preocupants pel que fa a l'estima de vida d'una presa, són les ràpides colmatacions dels embassaments. Els sediments de vegades, venen carregats amb metalls pesants com ocorre a certs embassaments espanyols com el de Flix, aigües avall de zones industrialitzades.
L'arribada de llum al fons proporciona tanmateix, les condicions òptimes per a l'establiment de comunitats de macròfits, és a dir, plantes subaquàtiques que produeixen aliment, refugi i ecosistemes que  són aprofitats per un gran nombre d'organismes. Oxigenen l'aigua i mineralitzen la matèria orgànica, donat que posen en contacte el substrat amb l'aigua.
Els més grans, i que sovint podem trobar, són els Potamogeton sp. que arriben a fer grans masses de molts metres d'alçada, però realment en són un bon grapat.

Prats d'estiu

Prats d'estiu
Argoletja de sumacàrcer, pastos frescos nitròfils amb humitat edàfica el·levada, estos són els pastos humits i verds durant tot l'estiu...