Guaitant la Vall Farta

Les muntanyes que envolten la Vall Farta, ja són velles i la seua silueta ens descriu la seua vida erosionada. Pertanyen al Sistema Ibèric, que travessa la Península Ibèrica en direcció NO-SE, presentant aleshores, una gran biodiversitat, tant en quant a espècies de flora i fauna, com a una rica varietat de paisatges, poblats des de ben antic pels humans.
En aquest Sistema Muntanyenc és on neix el Xúquer, el Tajo, Túria, el Cabriol, i un llarg etc, de rius i rierols que mullen gran part de la Península, de tots ells, el nostre Xúquer, és el més cabalós, i el segon d'els que desguassen a la Mediterrània ibèrica. La nostra Vall-farta, n'és filla d'aquestes muntanyes i el nostre riu, que, com un llibre gegant amb els sediments per fulles, ens parla dels processos que han sofert al llarg de la seua vida, els cims i les valls de les nostres muntanyes. Nosaltres som i serem, la part viva de la pell del gegant que dorm...
Els nostres fruits, els pobles, són del color de la pell, la verda catifa els tarongerars i, les pigues, els pobles riberencs.



Últimes acaronades

Últimes acaronades
Barranc del Llop i Argoletja, últimes corbes a prop de la muntanya, final del tram mitjà del riu i lloc de màxim cabàl del mateix. La manca de sediments afavoreix la població de macròfits amb un resultat d'aigües realment translúcides...

dissabte, 22 de maig del 2010

Dia Internacional de la Bodiversitat

Hui 22 de maig de 2010, s'ha celebrat a tot arreu del món el Dia Internacional de la Biodiversitat, una de les activitats que s'hi duen a terme per exemple, són els anellaments d'aus. Estos anellaments ens acosten als ocells i al seu món, sorprenents són les característiques comentades pels ornitòlegs sobre les aus recollides, a més de la diversitat d'especies que hi poden conviure i, que són necesaries per mantenir amb bona salut el nostre medi. Cal afeigir-se a qualsevol grup dels voltants i a les activitats proposades per a gaudir d'eixa biodiversitat nostra per entendrer-la i millorar-la, ja que qualsevol millora va en benefici nostre.
Posted by Picasa
Les activitats que fem a l'aire lliure no sempre hi són respectuoses amb el medi, l'esport de moda entre alguns amants del risc(Bici-descens extrem) es fer les sendes pols, tot i aprofitant el desnivell pronunciat que tenen les sendes. Una prova evident la trobem al Barranc de la Tosca, on hi ha llocs on ja resulta difícil posar el peu sense patir una caiguda. La quantitat de pedra solta deixa les sendes impracticables per a un gran nombre de persones i a més ha deixat la canonada de la font a l'aire lliure.
Un altre risc són els accidents, la foto parla per si mateix.
Les sendes formen part del patrimoni dels nostres avantpassats i nostre, són camins veïnals que en alguns dels casos poden tenir molts segles d'antiguitat, no deuríem aleshores intentar que no desapareguen?...

dilluns, 17 de maig del 2010

Un dels habitats escassos i ben fràgil, les cavitats com la cova de les Gralles, tenen la singularitat de tindre com a habitants assidus a les rates penades, beneficioses per als humans per ser un dels millors insecticides que existeixen, poden menjar uns 700 insectes a una sola nit, un grup d'un miler pot menjar-se fins 2 tones a l'any...
Pertanyen al grup dels Quiròpters(que vol dir mà transformada en ala), són mamífers, de fet els més propers genèticament als primats i, si que poden veure, sense colors.
La vegetació que viu en estos llocs està especialitzada en obtenir al màxim la poca llum que li aplega, les falagueres, molses i algues són especialistes en eixa funció.
Una de les conseqüències més fatals per a l'habitat protegit de les coves, es fer la visita en primavera, ja que les rates penades tenen les cries per ara.
Recordar també que totes les espècies de rates penades estan protegides i incloses en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades i, totes les cavitats de la C.V estan protegides, a més del cas de la "nostra" Cova de les Gralles declarada LIC a la Xarxa Natura 2000. Cal obtenir informació abans d'anar.
Una de les coses lligada a la primavera es el pic de pol·len que tots els al·lèrgics pateixen, bona part d'eixa crisi l'afavoreix una família en concret, la de les Graminies o Poàcies, que compta amb espècies omnipresents a tots els llocs i d'altres, escasses com aquesta Briza maxima L. , de distribució paleotropical però, rara a les nostres  terres. El nom corrent d'arracades  o "tembladeras" en castellà, fan referencia a les espiguetes en panícula que pengen duna tija llarga. Forma part de brolles seques de vora a camins i pastos secs.
Una de les plantes més rares que podem trobar en flor ara mateix, la varietat lutea de la Bellardia trixago All., llueix als prats secs del nostre entorn, més fàcil de veure és la sua germana de colors blanc i roig, que trobem com a mala herba al Pla de l'Alt per exemple.
La seua flor i els seus pels glandulosos(la fan apegalosa), fan que aquesta planta, siga fàcil de reconéixer, la seua distribució no es massa abundant, encara que localment  trobem poblacions de més de un centenar de plantes.

Prats d'estiu

Prats d'estiu
Argoletja de sumacàrcer, pastos frescos nitròfils amb humitat edàfica el·levada, estos són els pastos humits i verds durant tot l'estiu...