Guaitant la Vall Farta

Les muntanyes que envolten la Vall Farta, ja són velles i la seua silueta ens descriu la seua vida erosionada. Pertanyen al Sistema Ibèric, que travessa la Península Ibèrica en direcció NO-SE, presentant aleshores, una gran biodiversitat, tant en quant a espècies de flora i fauna, com a una rica varietat de paisatges, poblats des de ben antic pels humans.
En aquest Sistema Muntanyenc és on neix el Xúquer, el Tajo, Túria, el Cabriol, i un llarg etc, de rius i rierols que mullen gran part de la Península, de tots ells, el nostre Xúquer, és el més cabalós, i el segon d'els que desguassen a la Mediterrània ibèrica. La nostra Vall-farta, n'és filla d'aquestes muntanyes i el nostre riu, que, com un llibre gegant amb els sediments per fulles, ens parla dels processos que han sofert al llarg de la seua vida, els cims i les valls de les nostres muntanyes. Nosaltres som i serem, la part viva de la pell del gegant que dorm...
Els nostres fruits, els pobles, són del color de la pell, la verda catifa els tarongerars i, les pigues, els pobles riberencs.



Últimes acaronades

Últimes acaronades
Barranc del Llop i Argoletja, últimes corbes a prop de la muntanya, final del tram mitjà del riu i lloc de màxim cabàl del mateix. La manca de sediments afavoreix la població de macròfits amb un resultat d'aigües realment translúcides...

dissabte, 15 de maig del 2010

Les formacions calcàries lligades als afloraments d'aigües riques en carbonats calcics, conformem un dels hàbitats prioritaris de la Directiva Hàbitats per a la consecució de la Xarxa Natura 2000. L'aigua carregada amb un gran contingut de carbonats, és pobra en fosfor i nitrògens, formant així un sol pobre, però pur, que espècies com ara les molses i falagueres (l'Adiantum capillus-veneris) colonitzen. Els carbonats fixats a les tiges i entre les fulles, donen com a resultat unes roques plenes de forats, d'un valor paisatgístic de primer ordre, on altres plantes com les apegaloses Pinguicola tenen el seu lloc.

dijous, 13 de maig del 2010

Lathyrus tremolsianus Pau o L.Pulcher J.Gay, endemisme iberollevantí, amb una flor gran, apte per al seu ús a jardineria, n'és poc abundant al nostre poble, no hi ha que confondre'l amb altres tipus de pèsols.
Iris de vida curta, es de tots els lliris el més termòfil, viu a llocs pobres i ben assolellats, l'Iris sisyrinchium L. passa inadvertit donada la curta floració, una raresa que veu reduïda la seua distribució per l'ocupació del seu hàbitat. Comparteix hàbitat amb orquídies del gènere Ophrys, pastures seques litorals.

Prats d'estiu

Prats d'estiu
Argoletja de sumacàrcer, pastos frescos nitròfils amb humitat edàfica el·levada, estos són els pastos humits i verds durant tot l'estiu...