Aquest bloc és un lloc de trobada d'aquells amants de la natura, de Sumacàrcer en particular i de la Ribera Alta en general.
Guaitant la Vall Farta
Les muntanyes que envolten la Vall Farta, ja són velles i la seua silueta ens descriu la seua vida erosionada. Pertanyen al Sistema Ibèric, que travessa la Península Ibèrica en direcció NO-SE, presentant aleshores, una gran biodiversitat, tant en quant a espècies de flora i fauna, com a una rica varietat de paisatges, poblats des de ben antic pels humans. En aquest Sistema Muntanyenc és on neix el Xúquer, el Tajo, Túria, el Cabriol, i un llarg etc, de rius i rierols que mullen gran part de la Península, de tots ells, el nostre Xúquer, és el més cabalós, i el segon d'els que desguassen a la Mediterrània ibèrica. La nostra Vall-farta, n'és filla d'aquestes muntanyes i el nostre riu, que, com un llibre gegant amb els sediments per fulles, ens parla dels processos que han sofert al llarg de la seua vida, els cims i les valls de les nostres muntanyes. Nosaltres som i serem, la part viva de la pell del gegant que dorm... Els nostres fruits, els pobles, són del color de la pell, la verda catifa els tarongerars i, les pigues, els pobles riberencs.
Últimes acaronades
Barranc del Llop i Argoletja, últimes corbes a prop de la muntanya, final del tram mitjà del riu i lloc de màxim cabàl del mateix. La manca de sediments afavoreix la població de macròfits amb un resultat d'aigües realment translúcides...
La primavera ens regala a cada eixida sorpreses com aquesta, una papallona no massa abundant i que passarà a ser una espècie de fauna identificada a la nostra muntanya.
S'alimenta de lleguminoses com la coroneta i altres plantes semblants, al seu vol suau de flor en flor, el segueix una veloç retirada en cas de perill.
La mida petita d'aquesta acolorida palometa, aconsegueix que passe desapercebuda normalment.