Guaitant la Vall Farta

Les muntanyes que envolten la Vall Farta, ja són velles i la seua silueta ens descriu la seua vida erosionada. Pertanyen al Sistema Ibèric, que travessa la Península Ibèrica en direcció NO-SE, presentant aleshores, una gran biodiversitat, tant en quant a espècies de flora i fauna, com a una rica varietat de paisatges, poblats des de ben antic pels humans.
En aquest Sistema Muntanyenc és on neix el Xúquer, el Tajo, Túria, el Cabriol, i un llarg etc, de rius i rierols que mullen gran part de la Península, de tots ells, el nostre Xúquer, és el més cabalós, i el segon d'els que desguassen a la Mediterrània ibèrica. La nostra Vall-farta, n'és filla d'aquestes muntanyes i el nostre riu, que, com un llibre gegant amb els sediments per fulles, ens parla dels processos que han sofert al llarg de la seua vida, els cims i les valls de les nostres muntanyes. Nosaltres som i serem, la part viva de la pell del gegant que dorm...
Els nostres fruits, els pobles, són del color de la pell, la verda catifa els tarongerars i, les pigues, els pobles riberencs.



Últimes acaronades

Últimes acaronades
Barranc del Llop i Argoletja, últimes corbes a prop de la muntanya, final del tram mitjà del riu i lloc de màxim cabàl del mateix. La manca de sediments afavoreix la població de macròfits amb un resultat d'aigües realment translúcides...

dimarts, 22 de juny del 2010

Balmes d'origen calcari



 
 Les balmes o cavitats obertes com la de la foto, són pròpies de les muntanyes compostes per roques fàcilment erosionables,  com és el cas de les nostres muntanyes, i la roca calcaria que les forma, que amb el pas del temps ha anat descomponent-se tot degut el procés de descalcificació, però,hi ha un cas curiós i manifest com és el de dalt, on els sediments i les sals dissoltes a l'aigua  van dipositant-se i adherint-se per a donar formes elegants d'estalactites i columnes que pengen del sostre amb porfídia, plantant cara a la gravetat, per efecte del vent, fent així l'invers i aconseguint fer créixer  noves roques amb pareguda però diferent composició i origen per davall de les descarbonatades roques. En estos indrets hi viuen tota una mena de fauna i flora adaptada a la manca d'aigua, aquestes necessiten d'un alt index d'humitat per a viure, com són les granotes i altre amfibis, o parets verticals inaccessibles com el brúfol, xoriguer, parpalló, i  de les plantes que fora d'ací ja no les veiem a cap altre lloc com el Chaenorhinum tenellum, "pelosella de cova", endemisme propi del Massís del Caroig descrit per Cavanilles, fa uns dos-cents anys aproximadament.


Prats d'estiu

Prats d'estiu
Argoletja de sumacàrcer, pastos frescos nitròfils amb humitat edàfica el·levada, estos són els pastos humits i verds durant tot l'estiu...