Guaitant la Vall Farta

Les muntanyes que envolten la Vall Farta, ja són velles i la seua silueta ens descriu la seua vida erosionada. Pertanyen al Sistema Ibèric, que travessa la Península Ibèrica en direcció NO-SE, presentant aleshores, una gran biodiversitat, tant en quant a espècies de flora i fauna, com a una rica varietat de paisatges, poblats des de ben antic pels humans.
En aquest Sistema Muntanyenc és on neix el Xúquer, el Tajo, Túria, el Cabriol, i un llarg etc, de rius i rierols que mullen gran part de la Península, de tots ells, el nostre Xúquer, és el més cabalós, i el segon d'els que desguassen a la Mediterrània ibèrica. La nostra Vall-farta, n'és filla d'aquestes muntanyes i el nostre riu, que, com un llibre gegant amb els sediments per fulles, ens parla dels processos que han sofert al llarg de la seua vida, els cims i les valls de les nostres muntanyes. Nosaltres som i serem, la part viva de la pell del gegant que dorm...
Els nostres fruits, els pobles, són del color de la pell, la verda catifa els tarongerars i, les pigues, els pobles riberencs.



Últimes acaronades

Últimes acaronades
Barranc del Llop i Argoletja, últimes corbes a prop de la muntanya, final del tram mitjà del riu i lloc de màxim cabàl del mateix. La manca de sediments afavoreix la població de macròfits amb un resultat d'aigües realment translúcides...

dissabte, 22 de maig del 2010

Les activitats que fem a l'aire lliure no sempre hi són respectuoses amb el medi, l'esport de moda entre alguns amants del risc(Bici-descens extrem) es fer les sendes pols, tot i aprofitant el desnivell pronunciat que tenen les sendes. Una prova evident la trobem al Barranc de la Tosca, on hi ha llocs on ja resulta difícil posar el peu sense patir una caiguda. La quantitat de pedra solta deixa les sendes impracticables per a un gran nombre de persones i a més ha deixat la canonada de la font a l'aire lliure.
Un altre risc són els accidents, la foto parla per si mateix.
Les sendes formen part del patrimoni dels nostres avantpassats i nostre, són camins veïnals que en alguns dels casos poden tenir molts segles d'antiguitat, no deuríem aleshores intentar que no desapareguen?...
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Prats d'estiu

Prats d'estiu
Argoletja de sumacàrcer, pastos frescos nitròfils amb humitat edàfica el·levada, estos són els pastos humits i verds durant tot l'estiu...