Danaus crhysippus
Monarca africana, la papallona tigre, ja viu amb nosaltres des de fa temps, establint-se primerament al litoral mediterrani, a poc a poc a anat colonitzant les zones càlides de l'interior, on ja era habitual veure-la, és una espècie migratòria i, el fet que comente en aquestes línies és el de que aquesta papallona ha aconseguit sobreviure ja dos hiverns en estes latituds, a hores d'ara no podem assegurar la seua presència al lloc habitual,
el llarg fred d'enguany pot haver frenat l'avanç de la població resident.
La papallona tigre és un invertebrat no massa gustós per als depredadors, l'èxit aconseguit a la seua expansió se li deu a eixe fet tant curiós.
La podrem trobar, a prop del riu i les vores dels camins de les zones més baixes, buscant sempre llocs càlids amb flors on parar-se de tant en tant.
Guaitant la Vall Farta
Les muntanyes que envolten la Vall Farta, ja són velles i la seua silueta ens descriu la seua vida erosionada. Pertanyen al Sistema Ibèric, que travessa la Península Ibèrica en direcció NO-SE, presentant aleshores, una gran biodiversitat, tant en quant a espècies de flora i fauna, com a una rica varietat de paisatges, poblats des de ben antic pels humans.
En aquest Sistema Muntanyenc és on neix el Xúquer, el Tajo, Túria, el Cabriol, i un llarg etc, de rius i rierols que mullen gran part de la Península, de tots ells, el nostre Xúquer, és el més cabalós, i el segon d'els que desguassen a la Mediterrània ibèrica. La nostra Vall-farta, n'és filla d'aquestes muntanyes i el nostre riu, que, com un llibre gegant amb els sediments per fulles, ens parla dels processos que han sofert al llarg de la seua vida, els cims i les valls de les nostres muntanyes. Nosaltres som i serem, la part viva de la pell del gegant que dorm...
Els nostres fruits, els pobles, són del color de la pell, la verda catifa els tarongerars i, les pigues, els pobles riberencs.
En aquest Sistema Muntanyenc és on neix el Xúquer, el Tajo, Túria, el Cabriol, i un llarg etc, de rius i rierols que mullen gran part de la Península, de tots ells, el nostre Xúquer, és el més cabalós, i el segon d'els que desguassen a la Mediterrània ibèrica. La nostra Vall-farta, n'és filla d'aquestes muntanyes i el nostre riu, que, com un llibre gegant amb els sediments per fulles, ens parla dels processos que han sofert al llarg de la seua vida, els cims i les valls de les nostres muntanyes. Nosaltres som i serem, la part viva de la pell del gegant que dorm...
Els nostres fruits, els pobles, són del color de la pell, la verda catifa els tarongerars i, les pigues, els pobles riberencs.
Últimes acaronades
Barranc del Llop i Argoletja, últimes corbes a prop de la muntanya, final del tram mitjà del riu i lloc de màxim cabàl del mateix. La manca de sediments afavoreix la població de macròfits amb un resultat d'aigües realment translúcides...
divendres, 7 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Prats d'estiu
Argoletja de sumacàrcer, pastos frescos nitròfils amb humitat edàfica el·levada, estos són els pastos humits i verds durant tot l'estiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada